Els aiguamolls són un ecosistema molt present arreu del planeta. Tot i això, la seva explotació i dessecació al llarg de la història n’ha provocat la reducció en milers d’hectàrees. Malgrat tot, la consciència de preservació d’aquestes zones tan riques en diversitat biològica i importants per a l’equilibri ecològic planetari ha anat creixent en aquestes últimes dècades. La maresma de la Pletera no n’és una excepció: la seva situació costanera ha fet que estigui al punt de mira de la transformació urbanística lligada al desenvolupament del turisme.
L’abril del 1986 s’aprova el Pla parcial del sector I de la Pletera i s’inicia el procés de rebliment i dessecació de l’espai, amb l’abocament de 800 tones de runes diàries. S’enllesteix la urbanització de la primera fase l’agost del 1988 i, posteriorment, s’atura la continuació del projecte d’urbanització. Mentrestant, la Generalitat de Catalunya aprova la Llei d’espais naturals l’any 1985 i el Decret del Pla d’espais d’interès natural l’any 1992, malgrat que l’àrea de la Pletera no queda sota cap figura de protecció legal. El març del 1998, però, la Direcció General de Costes traça la línia de domini públic maritimoterrestre pel darrere de la zona urbanitzable, ja que tota aquesta àrea conforma una zona de maresma que s’ha de protegir sota la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes. D’aquesta forma es declara com a zona no urbanitzable i s’inclou la zona de la Pletera dins l’Espai d’Interès Natural. L’any 2006, la Generalitat aprova definitivament que els espais inclosos al PEIN s’incorporin com a espais de la Xarxa Natura 2000 (xarxa d’espais naturals europeus), cosa que aprova la Comissió el 2008. Per tant, la Pletera passa a ser Espai Xarxa Natura 2000.
Cal afegir que el 2010 s’aprova la Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, els límits del qual són els mateixos que l’espai ES5120016 el Montgrí – les Medes – el Baix Ter, de la Xarxa Natura 2000.

El projecte Life Pletera té com a primer objectiu la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres de la Pletera, amb la finalitat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica, la qual actualment es veu alterada a conseqüència de la urbanització parcial de l’espai. Aquest objectiu inclou que el sistema pugui respondre adequadament a les previsions del canvi climàtic (increment del nivell del mar i major freqüència de pertorbacions intenses) i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt, tant a curt com a llarg termini. Les accions previstes per assolir aquest objectiu inclouen la desurbanització del passeig existent i els seus espais adjacents i, posteriorment, recuperar l’antiga zona humida i la seva funcionalitat ecològica com a sistema costaner.
Un segon objectiu es basa en la difusió; per una banda, busca mostrar, tant al públic local com als turistes que visiten la zona, la importància de la conservació d’aquests ecosistemes per la reducció de l’empremta ecològica. Per una altra banda, busca tenir un caràcter demostratiu; és a dir, mostrar com una zona fortament castigada per la pressió urbanística encara és possible la restauració de zones naturals parcialment urbanitzades o alterades i la recuperació de la total funcionalitat ecològica.
Un tercer objectiu és el d’incrementar la capacitat de fixació de carboni d’aquests sistemes costaners i contribuir així a la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera.

“Una zona fortament castigada per la pressió urbanística encara és possible restaurar-la”

La proposta de restauració del sistema de llacunes va ser dissenyat l’any 2007 per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis i l’empresa ABM Serveis Enginyeria i Consulting, SL, per encàrrec de la Direcció General de Costes; de totes maneres, no es va acabar executant mai. En aquest projecte s’estableixen els criteris bàsics per a la funcionalitat ecològica de tot el conjunt. El sistema s’ordena a través de diferents bandes distribuïdes de forma paral·lela a la línia de costa, d’acord amb l’estructura típica de la maresma costanera mediterrània: una primera banda de duna litoral; una segona banda de transició entre dunes i maresma; una tercera banda formada per una depressió que mantingui un sistema de llacunes permanents, i finalment una quarta banda formada per la maresma halòfila adjacent a les llacunes.
D’ençà que es va redactar el projecte executiu, però, s’han produït una sèrie d’episodis meteorològics que han generat un dinamisme geomorfològic i que han fet que s’hagin hagut de rectificar alguns criteris de detall per al disseny del futur espai. Tanmateix, alguns dels socis no van poder participar en l’elaboració del projecte, raó de més que fonamenta la necessitat de realitzar una modificació per adaptar a les noves necessitats de forma conjunta.

S’actualitzarà, de l’estudi realitzat el 2007, els canvis en les cotes topogràfiques que s’hagin pogut ocasionar, majoritàriament per la intrusió de sorres cap a la maresma. Altrament, també es preveu realitzar un mapa de la circulació d’aigües subterrànies, identificant els fluxos d’aigua dolça i aigua salada. És de primordial importància tenir un coneixement hidrològic i topogràfic acotat, ja que qualsevol aflorament d’aigua dolça a l’àmbit Pletera afectaria negativament les poblacions de fartet, mentre que un aflorament d’aigua salada terra endins tindria afectacions a les zones agrícoles.

Es preveuen tres tipus de tasques per a aquesta acció:

1. Preparació de planter i llavors i plantació d’espècies halòfiles a la maresma: la incertesa de la qualitat del sòl un cop s’hagin retirat les runes, fa que s’hagi de preveure un reforç amb planter d’espècies de maresma per tal que les plantes puguin colonitzar la zona.
2. Preparació de planter i llavors i plantació d’espècies psammòfiles a la duna: en el cas de la restauració del sistema dunar, a causa del seu caràcter efímer s’ajudarà també amb trampes d’interferència eòlica
3. Control d’espècies invasores: l’existència de sòls nous propicia l’aparició d’espècies oportunistes invasores. Caldrà realitzar controls de forma continuada per evitar possibles rebrots o noves colonitzacions. Caldrà controlar també alguns dels rodals existents a la zona de canya (Arundo donax).

El projecte de restauració inclou la demolició i retirada de serveis i la seva reposició en el cas que sigui necessari. La xarxa de clavegueram i d’aigua potable solament dóna servei a la urbanització, amb la qual cosa es podrà eliminar tot el tram que no sigui útil. Pel que fa al subministrament d’electricitat, la línia de mitja tensió que s’ubica a la zona, no solament dóna servei a la urbanització, sinó que té una continuïtat. A més, existeix una derivació de baixa tensió que dóna servei als espais adjacents. Per aquest motiu, s’haurà d’actuar sobre la línia de distribució i els dos centres de transformació existents.

Aquesta actuació consta de dues fases:

1. Una primera de retirada del passeig: demolició dels diferents tipus de paviment que actualment hi ha; demolició del mur del passeig; desmuntatge i retirada de la base d’escullera del vial del passeig, i transport dels residus al centre de reciclatge autoritzat o lloc d’ús.
2. Una segona que consisteix en la creació de llacunes (tercera banda) i la recuperació de les comunitats de maresma (quarta banda). En el primer cas, es crearà un nou sistema format per tres llacunes d’inundació temporal amb una cota aproximada de 0,30 m, intercalades amb tres llacunes d’inundació permanent amb una cota variable. També es preveu la creació d’una nova llacuna a l’oest de la de Fra Ramon, on actualment es troba una zona d’acumulació de runes. En el segon cas, es recuperarà la banda de saladar construint tres maresmes acabades a tres cotes diferents: maresma nord, maresma central i maresma sud. El total de maresma ocuparà 10,9 hectàrees. Al límit nord de tot el conjunt es formaran tres terrasses a diferents cotes que permetran establir un espai de transició escalonat entre la zona urbana i el sistema de llacunes i maresma.

Paral·lelament, es preveu la retirada d’una de les motes existents que confinen la bassa de Fra Ramon, de manera que en períodes d’inundació, l’aigua desguassi cap a la zona de maresma i no quedi estancada a la llacuna.

Aquesta actuació és la principal del projecte, ja que la desurbanització i posterior restauració en són la motivació principal.

Actuació de correcció i millora de les obres de recuperació del sistema de llacunes i maresmes. La incertesa que implica ser un projecte pilot en aquest tipus d’actuacions provoca que la probabilitat d’imprevistos originats especialment en la topografia sigui més elevada, tractant-se de petites diferències a microescala que són de gran rellevància. Per aquest motiu, es reserva aquesta actuació, un cop s’hagin executat la C1 i la C2, per realitzar correccions sobre la morfologia del terreny i la vegetació existent, per atendre les necessitats del sistema de llacunes i per tal d’assegurar-ne el desenvolupament.

Actualment, el sistema dunar que es troba entre la platja i la zona de maresma està desestructurat i sense cobertura vegetal. El sistema duna–platja presenta processos degeneratius importants que afecten l’estabilitat del conjunt. Aquesta degradació incrementa en episodis de temporal de mar intensos. L’objectiu principal de l’acció és frenar el procés erosiu mitjançant la recuperació i consolidació geomorfològica del sistema platja–duna. Es realitzarà mitjançant mesures toves de gestió dunar i de regulació d’activitats i serveis que es donen a la platja, on la freqüentació durant l’època estival és important. S’estableixen tres zones d’actuació: sector nord, sector central i sector sud. Es col·locaran trampes d’interferència eòlica,  per tal que la sorra quedi retinguda i s’hi pugui instal·lar la vegetació. En èpoques estivals es preveu que s’acordoni el perímetre i que es regulin els accessos a les zones de bany per passos orientats, per tal que les zones de restauració no siguin trepitjades i malmeses.

Es preveu la construcció d’itineraris i la limitació dels accessos a la zona per tal d’ordenar la freqüentació i l’ús públic de l’espai. Els accessos amb vehicles motoritzats es restringirà als dos extrems, nord i sud, amb un espai d’aparcament. Els accessos de vianants es dissenyaran de forma perimetral, pel camí paral·lel a la costa, amb entrades cap al mar; d’aquesta manera, es canalitzarà la freqüentació garantint la màxima protecció. Es preveu també la construcció d’alguns passos elevats amb passarel·les de fusta en zones d’inundació freqüent o que requereixin de facilitat de circulació d’aigües.

El seguiment de l’estat ecològic es planteja amb dues finalitats:
1. Analitzar si les característiques ecològiques de les noves llacunes costaneres creades són similars a les de les llacunes existents.
2. Determinar si les actuacions de retirada de la mota realitzades a l’entorn de la llacuna de Fra Ramon tenen l’efecte esperat de millora de l’estat ecològic.
A causa del dinamisme ecològic d’aquesta tipologia d’espais, s’estableix un mostreig mensual durant el primer i el tercer any (corresponent a abans de les actuacions i immediatament després). També es preveu el seguiment, un cop s’hagin realitzat les actuacions, del seguiment de les noves llacunes. Durant el segon i quart any, el mostreig serà trimestral. A cada una de les llacunes es mesurarà, mitjançant sondes, la temperatura, la conductivitat, el pH i l’oxigen dissolt. S’agafaran mostres per a l’anàlisi de nutrients i es quantificarà la biomassa de bacterioplàncton, fitoplàncton i zooplàncton. També es farà seguiment de macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat de l’aigua.

Un dels objectius principals dels projectes és la recuperació de la vegetació de la zona de maresma i del sistema dunar. Per això, es realitzarà un estudi comparatiu de la diversitat, composició i estructura de la coberta vegetal de les zones pertorbades i les zones de maresma ben conservades. Aquests estudis es faran abans i després de les actuacions de retirada del passeig i les runes. El seguiment de la vegetació es realitzarà mitjançant transsectes establerts a l’atzar d’un mínim de 4 parcel·les d’1 m2 i s’obtindrà el registre de composició i abundància de les espècies d’aquests ecosistemes. Es preveu poder fer estudis d’evolució de les comunitats vegetals mitjançant ortofotomapes, fotografies aèries i amb l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica.
Aquesta acció es complementària a l’acció A3, la qual es basa en la preparació del cultiu i planter de llavors per a la revegetació.

S’instal·laran a la maresma mesuradors de nivell d’aigua i mesuradors de salinitat mitjançant un conductímetre. Es mesurarà també la fluctuació de l’aqüífer superficial que està en contacte amb les llacunes. El coneixement d’aquestes variacions de nivell i salinitat d’aigua en ambients tan dinàmics és de gran importància per tal de conèixer com evoluciona l’ecosistema a mitjà i llarg termini.

Els aiguamolls costaners i maresmes es consideren ecosistemes embornals de diòxid de carboni molt més valuosos que qualsevol altre tipus de zona humida, a causa de les altes taxes d’absorció de carboni i les baixes emissions de metà. Així doncs, la restauració de maresmes és de rellevant importància en un context de canvi climàtic perquè contribueix a la mitigació de l’escalfament global. Es pretén analitzar el contingut de carboni de biomassa vegetal i del sòl de la zona pertorbada, abans i després de la restauració, comparant-ho amb una zona de maresmes de referència. S’establiran quatre zones   d’1m2, de les quals es recollirà tota la biomassa vegetal i una mostra representativa de la biomassa radicular, i s’analitzaran els continguts en carboni, entre d’altres elements.

La restauració de les llacunes costaneres serà en benefici directe per al fartet, peix endèmic de la zona mediterrània que es troba en perill d’extinció. Aquest fet, juntament amb el fet que a la Pletera s’hi localitza una de les poques poblacions constituïdes a la costa mediterrània espanyola, en fa necessari el seguiment, el qual es realitzarà mitjançant captures amb trampes un cop l’any, concretament a finals d’estiu, coincidint amb l’època de menor nivell d’aigua i més densitat d’individus de la població. Es recolliran dades biomètriques dels exemplars capturats per analitzar la distribució de mides de la població. Amb aquest seguiment, es podrà veure si les poblacions d’aquesta espècie tenen una estructura adequada.

S’han dissenyat una sèrie d’indicadors per quantificar l’impacte socioeconòmic del projecte a dos nivells: d’una banda, el grau de coneixement i ús de la zona i els seus valors ecològics, i d’altra banda, la influència de la conservació del territori i de la seva posada en valor sobre el desenvolupament socioeconòmic de les poblacions properes.

Es preveu dissenyar enquestes per a la població local per identificar el grau de coneixement de la zona d’actuació i dels seus valors ecològics. En relació amb els visitants, s’incorporaran preguntes específiques sobre el coneixement i la valoració dels espais . Per a aquests últims, es farà en una mostra significativa de turistes allotjats al municipi. Les enquestes seran realitzades en dues fases, coincidents amb el primer i el quart any del projecte. En relació amb els aspectes econòmics, es realitzarà un estudi d’evolució als últims anys d’una sèrie d’indicadors socioeconòmics que permetin avaluar l’evolució de l’economia local.

Una part molt important del projecte és la seva difusió en diferents nivells i sectors de població, per tal de donar-lo a conèixer i fomentar la conscienciació entre tots els públics dels valors ecològics d’aquests ecosistemes i la importància de la seva recuperació. La difusió es focalitzarà en dos públics diferenciats: la població local i la població turística.
Es preveu la redacció d’un pla d’actuacions relatives a la comunicació del projecte enfocat als dos tipus de públic objectiu (local i turístic). Algunes de les accions de difusió que es duran a terme seran conferències i visites guiades canalitzades a través de can Quintana, la creació d’un espai web explicatiu, l’edició i impressió de fulletons explicatius en diversos idiomes, presència a les xarxes socials, contacte permanent amb els mitjans de comunicació, entre d’altres.

El caràcter demostratiu del projecte se centra a mostrar els resultats de les actuacions com un exemple que és possible la reconversió d’un espai degradat i parcialment urbanitzat en un espai ecològicament funcional. En aquest cas, hi ha dos públics objectiu: per una banda, el públic educatiu, i per una altra, el públic cientificotècnic, sense discriminar en cap moment el públic en general. Es diferenciaran les accions per a cada un dels públics:
1. De cara al públic educatiu, es preveu el desenvolupament d’un projecte educatiu que ha de permetre desplegar activitats d’educació ambiental en l’àmbit del projecte Life Pletera i la Xarxa Natura 2000. El projecte es destinarà a diferents grups d’edat i constarà de diferents materials didàctics.
2. Per al públic cientificotècnic, es preveu l’edició de dues publicacions, una sobre sistemes dunars i l’altra sobre llacunes costaneres, dirigides sobretot a gestors d’espais naturals, tant de la zona com d’altres espais costaners amb una problemàtica similar. Altrament, també s’organitzaran dues jornades tècniques coincidint amb la publicació dels anteriors volums. Es tractarà de jornades de difusió del projecte i dels resultats obtinguts, però també espais de trobada entre professionals. Tanmateix, també hi ha la previsió que es creï una exposició, un cop acabat el projecte, que mostri els resultats de les actuacions realitzades al llarg dels 4 anys.

Un bon funcionament de projecte requereix d’una bona estructura organitzativa, juntament amb una bona coordinació. En el cas de Life Pletera, l’Ajuntament de Torroella és qui lidera, coordina i s’ocupa de la difusió del projecte; la Universitat porta a terme la direcció i el seguiment científic; Tragsa és qui s’encarrega de l’execució i control de les obres, i la Generalitat de Catalunya s’ocupa d’aspectes relacionats amb l’ordenació de l’espai, control de vegetació i restauració dunar.
Per a la correcta gestió entre socis i interessats, existeixen les següents figures de gestió de projecte:
–    Consell Director: òrgan rector del projecte format per un representant de cada soci i de les entitats cofinançadores. Aquest consell es reuneix almenys un cop l’any i marca les directrius del projecte, aprova pressupostos de les accions previstes i avalua resultats.
–    Comissió Executiva: formada per un tècnic de cada soci -com a mínim-, s’encarrega de la gestió diària i de les decisions tècniques del projecte. La composició de la Comissió és flexible durant el transcurs del projecte, amb la presència de tècnics externs a la Comissió segons necessitat.
–    Director científic: és un membre de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis (Universitat de Girona). S’encarrega de la definició de les línies estratègiques i dels criteris d’aplicació en els treballs a realitzar en el projecte, així com el control del seguiment científic, anàlisis dels resultats i coordinació d’informes científics.
–    Director executiu: s’encarrega de les funcions administratives i de comunicació. Gestiona les tasques administratives, s’encarrega de la relació dels socis i porta un seguiment i comprovació del cronograma a executar. D’altra banda, també s’ocupa de fomentar el treball en xarxa i, si s’escau, ampliar el conjunt d’actors que poden participar directament o indirecta en el projecte. Així mateix, cerca projectes similars per incloure les seves propostes i impressions per tal que sigui més participatiu.
–    Representant d’obres: és un membre de Tragsa i el màxim responsable de seguiment i control d’execució de les obres.
–    Representant de difusió: realitza tasques de suport en temes de comunicació i difusió al director executiu (publicacions, organització de jornades, continguts de fulletons, etc.)
Es preveu també la realització d’una auditoria externa per a la verificació de la despesa.

Tal com requereix el programa Life, es redactarà al final del projecte un pla de conservació en què es recullin totes les accions de manteniment i gestió necessària per a la conservació dels valors ecològics de la zona. El projecte es planteja com una restauració definitiva, la qual cosa no requerirà intervenció humana malgrat que, al finalitzar el projecte, és probable que la vegetació encara no hagi adquirit el seu estat potencial.
De totes maneres, l’alta pressió antròpica a l’espai, sobretot en època estival, fa que es requereixi d’actuacions de manteniment per evitar-ne la degradació i també per tal de poder analitzar l’evolució dels ecosistemes a mitjà i llarg termini. Per tant, el Pla de conservació hauria d’incloure manteniment de les infraestructures, neteja de la zona, seguiment de nivells d’aigua i salinitat, seguiment de l’estat de poblacions d’espècies i hàbitats, vigilància d’espècies invasores, seguiment de programa educatiu.

Tal com requereix el programa Life, es redactarà al final del projecte un pla de conservació en què es recullin totes les accions de manteniment i gestió necessària per a la conservació dels valors ecològics de la zona. El projecte es planteja com una restauració definitiva, la qual cosa no requerirà intervenció humana malgrat que, al finalitzar el projecte, és probable que la vegetació encara no hagi adquirit el seu estat potencial.
De totes maneres, l’alta pressió antròpica a l’espai, sobretot en època estival, fa que es requereixi d’actuacions de manteniment per evitar-ne la degradació i també per tal de poder analitzar l’evolució dels ecosistemes a mitjà i llarg termini. Per tant, el Pla de conservació hauria d’incloure manteniment de les infraestructures, neteja de la zona, seguiment de nivells d’aigua i salinitat, seguiment de l’estat de poblacions d’espècies i hàbitats, vigilància d’espècies invasores, seguiment de programa educatiu.