Col·laboració entre parcs naturals per garantir la supervivència de la població de fartet
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMMBT) i el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre estan sumant esforços per assegurar la supervivència i la recuperació de la fràgil població de fartet, a la Pletera, de l’Estartit. El fartet és un peix endèmic de la península ibèrica que es troba en greu perill d’extinció. Viu en zones de maresma, en aigües amb alts índexs de salinitat. Les causes que n’han propiciat la regressió estan directament relacionades amb la pèrdua del seu hàbitat, a causa del dessecament de maresmes per donar lloc a usos urbanístics i turístics, i també, per la competència de les espècies invasores. El seu hàbitat es distribueix al llarg de tot el litoral mediterrani i una part del litoral atlàntic andalús, fins a les maresmes del Guadalquivir. A Catalunya, durant força anys havia quedat arraconat als dos extrems de la seva àrea de distribució, a l’Empordà i al Delta de l’Ebre, tot i que recentment ha estat reintroduït al delta del Llobregat, d’on havia desaparegut.
Una de les poblacions de fartet més ben constituïdes a Catalunya es troba a les maresmes i llacunes de la Pletera, a l’Estartit. Es tracta d’un conjunt de basses hipersalines, algunes d’inundació permanent i d’altres de temporal, que formen part de l’àmbit d’actuació del projecte Life Pletera, amb el qual es pretén crear un sistema de llacunes litorals amb plena funcionalitat ecològica en aquest sector dels aiguamolls del Baix Ter. Això incidirà directament en la millora i extensió de l’hàbitat del fartet i, per tant, n’afavorirà la seva supervivència.
Tot i que el projecte Life Pletera no preveu actuacions directament relacionades amb la repoblació de les basses amb fartet, sí que inclou un seguiment de gestió de la seva població. Aquesta tasca va a càrrec del PNMMBT, un dels socis del projecte, que realitzarà captures amb trampes un cop l’any, concretament a finals d’estiu, coincidint amb l’època de menor nivell d’aigua i més densitat d’individus de la població. Es recolliran dades biomètriques dels exemplars capturats per analitzar la distribució de mides de la població. Amb aquest seguiment, es podrà veure si les poblacions d’aquesta espècie tenen una estructura adequada.
De manera complementària a aquesta actuació, el PNMMBT ha iniciat una col·laboració amb el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre per poder conservar els últims exemplars i, alhora, garantir una mostra suficient per ajudar a la recuperació del fartet a la Pletera, un cop estiguin completades les accions de recuperació de la maresma, l’any 2018. En el marc d’aquesta col·laboració, el passat 21 de maig es van recollir uns 200 exemplars de la bassa del Pi, que es van traslladar a dues basses controlades i diferenciades del Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de reduir riscos per malalties, infeccions, etc. Algunes de les femelles ja han post els ous en el seu nou destí. A la bassa de la Pletera encara en queden alguns centenars.
El tercer projecte Life per recuperar els aiguamolls del Baix Ter
Fartet, peix endèmic de la península ibèrica, en perill d’extinció. Fotografia: Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
El sistema de llacunes de la Pletera constitueix un baluard importantíssim per a la salvaguarda de l’espècie a Catalunya. Es preveu que la protecció definitiva de la Pletera i la construcció de noves llacunes, acabi d’assegurar la conservació de la població de fartet. Aquesta àrea ja va ser objecte entre els 1999 i 2003, d’un projecte Life que tenia com a objecte restaurar i ordenar de les llacunes i sistemes costaners del Baix Ter. En aquest cas, sí que un dels objectius específics del projecte era el d’actuar directament per assegurar la conservació de les poblacions de fartet. Per aconseguir-ho, es van crear noves llacunes d’inundació permanent, que van ser repoblades amb fartet criat en captivitat. El seguiment posterior sobre l’evolució i adaptació de la població indica que cal continuar treballant en la millora de l’hàbitat. Els aiguamolls del Baix Ter també van ser objecte d’un segon projecte Life entre els anys 2005-2008, per recuperar l’hàbitat d’amfibis i reintroduir la tortuga mediterrània (Emys orbicularis).
