El “cas” de la Pletera protagonitza el llibre ‘(Des)fer paisatges’, editat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya
La desurbanització i regeneració ambiental de la Pletera (2014-2018) i el projecte d’art que s’hi ha desenvolupat durant la seva execució, protagonitzen bona part del llibre (Des)fer paisatges, editat per l’Observatori del Paisatge Catalunya i patrocinat per l’empresa Aigües Ter Llobregat. Es tracta del sisè volum de la prestigiosa sèrie «Reflexions», que s’inclou dins de la col·lecció Plecs de Paisatge. Aquesta nova publicació és el resultat de la col·laboració que l’Observatori ha mantingut amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona i el Museu de la Mediterrània, al voltant de l’execució del projecte Life Pletera.
En el marc d’aquesta col·laboració, el 17 de juny de 2017 es va celebrar al Museu de la Mediterrània la jornada «(Des)fer el territori: pràctiques culturals i regeneració del paisatge», durant la qual ponents de primer nivell van parlar de desurbanització, paisatge i art. Ara, els continguts de totes les ponències es poden recuperar en aquest llibre, on també hi trobem articles de reconeguts especialistes en la matèria que parlen de les oportunitats territorials, econòmiques i socials que es deriven dels processos de desurbanització.
La publicació s’estructura en dos blocs, un dedicat a la jornada, i un altre dedicat monogràficament al cas de la Pletera, com a exemple de bones pràctiques. En aquest bloc trobem tres àmplies ressenyes sobre la història de la desclassificació i posterior desurbanització i regeneració de l’espai; sobre l’execució del projecte Life Pletera i sobre les intervencions artístiques que s’hi han portat a terme amb l’objectiu de recuperar la memòria del lloc i contribuir a la difusió dels valors de l’espai. La publicació està disponible a text sencer al web de l’Observatori.
- (Des)fer paisatges. Versió completa (8,6Mb)
- Resums en castellà (206,1kb)
- Resums en anglès (191,7kb)
Repensar la gestió del territori
Després de dècades en les quals l’ocupació del territori era sinònim de construcció i riquesa econòmica, en els darrers anys s’ha donat un canvi cultural que aposta per nous models de desenvolupament basats en la defensa i la promoció del paisatge. Avui, el paisatge és vist com un bé comú que cal protegir, gestionar i ordenar per millorar la qualitat de vida de la població, però també perquè un paisatge ben cuidat pot afavorir el creixement econòmic local.
Per intentar fer front al llegat del boom immobiliari s’ha fet evident la necessitat de remirar-nos i pensar el territori i buscar sistemes per recuperar espais que prèviament havien tingut un valor paisatgístic elevat o, simplement, crear-ne de nous. Es tracta de desfer un paisatge que ha quedat descontextualitzat i que socialment ja no és ni acceptat ni valorat per tornar a fer un nou paisatge que, des del primer moment, esdevé un nou patrimoni, un nou referent cultural i social i un element de qualitat de vida per a la població. No hem de reduir aquí el paisatge a la dicotomia entre el que és verd i el que és construït, sinó entendre’l com un autèntic catalitzador per a moltes altres polítiques d’interès cultural, econòmic i social (salut, integració i cohesió social, canvi climàtic, gestió del patrimoni, transició́ a una economia més sostenible, educació…).
El valor de l’art
Sovint, en aquests processos de desurbanització, l’art també hi té molt a dir, perquè ens ajuda a regenerar, revitalitzar i refer un relat en un territori que l’havia perdut, a més d’educar, sensibilitzar i, en definitiva, apropar el paisatge a la població.
