Els primers sondejos de la prova pilot conclouen que la base de les antigues maresmes presenta un bon estat de conservació
El substrat argilós de l’antiga maresma de la Pletera conserva força bé la seva estructura, segons es desprèn dels sondejos que s’han realitzat en un dels sectors que seran desurbanitzats i restaurats. L’estudi forma part de la prova pilot del projecte Life Pletera que es va iniciar el 31 de març, amb l’objectiu d’avaluar científicament aspectes diversos relacionats amb la qualitat del sòl o la capacitat d’adaptació de la vegetació.
S’han realitzat 17 cates amb una màquina retroexcavadora, que han permès veure amb detall quina és la capa de material amb què es van enterrar els aiguamolls i, també, conèixer en quin estat es troba la base original. Les cates no s’han fet en el passeig, on es preveu que l’estructura del terreny sigui molt diferent, per la presència de runes i d’altres elements de l’obra.
Tot i que s’estan enllestint els estudis del material extret, els responsables científics del projecte Life Pletera valoren molt positivament els resultats d’aquesta primera prospecció, per dos motius.
Per una banda, perquè el material de rebliment aportat es composa majoritàriament de còdols i de sorres, i no hi ha runes o material de rebuig. Això fa que estigui ben diferenciat del substrat argilós de la maresma antiga, cosa que facilitarà la seva retirada sense alterar els substrats original. Així mateix, la tipologia i qualitat del material de rebliment fa que aquest, un cop retirat, sigui fàcilment valoritzable.
Per altra banda, el fet que es conservi en força bon estat l’estructura original de llims, facilitarà la futura recolonització de la vegetació pròpia de la maresma. Tot i així, s’observa que en alguns punts està força compactat, per la pressió excessiva del material acumulat a sobre. Per això, durant la prova pilot, en determinats sectors es roturarà el terreny per comprovar com evoluciona la recolonització.
Les 17 cates s’han fet al llarg de les cinc illes que es desurbanitzaran i restauraran. A partir d’aquesta setmana, les màquines actuaran en la tercera illa, d’on es retirarà el material de rebliment de la totalitat de la seva superfície. S’actuarà en una superfície d’uns 4.300 m2, d’on es retiraran uns 6.000 m3, després de rebaixar el terreny uns 70 cm. En aquest espai s’hi faran bona part de les actuacions incloses en el projecte global.
En aquest espai s’hi faran bona part de les actuacions incloses en el projecte global. L’objectiu de la prova pilot és determinar com reacciona el terreny, al llarg de la primavera i l’estiu. Les conclusions que se n’extreguin serviran per orientar el gran gruix de les obres de desurbanització i restauració, que s’iniciaran passat l’estiu i s’allargaran al voltant de 9 mesos.
En aquesta prova pilot s’assajaran diferents mètodes de treball per poder determinar quina és el adequat per a facilitar la implantació de la vegetació pròpia d’aquests ecosistemes. Un cop retirat el material acumulat, una part es deixarà sense actuacions, per valorar la capacitat de revegetació espontània; en una altra es descompactarà la capa de llims, per oxigenar-la, i en una altra s’estendrà una capa de terra vegetal més superficial (d’uns 30 cm). Passat l’estiu es valorarà quin dels mètodes de restauració és més efectiu. 
