Notícies

Com afecta un episodi de vent i fred tan sever com el que vam patir la setmana passada als ecosistemes litorals com els de la Pletera i els aiguamolls del Baix Ter?

A Torroella de Montgrí i l’Estartit vam tenir ràfegues de tramuntana que van arribar als 103 km/h. Aquestes boniques fotos de l’estartidenc Ramon Planas ho testimonien. Les temperatures també van ser extremadament baixes.

La qüestió li hem traslladat a en Xavier Quintana, director científic del projecte Life Pletera. Ens ha aclarit que aquests ecosistemes estan adaptats a episodis de pertorbacions. Les més habituals (i a la que estan més adaptades) són els temporals de mar. Però altres pertorbacions també són típiques. Es diu que són sistemes “resilients”, és a dir, sistemes que canvien molt ràpidament, però que recuperen molt fàcilment les condicions inicials, en contraposició a sistemes molt “resistents”, que aguanten una pertorbació sense canvis, però que si s’alteren tarden molt a tornar a les condicions inicials. Un exemple d’ecosistema resistent seria un bosc d’alzines. Aquest arbres aguanten molt abans no desapareixen i tenen un gran capacitat per rebrotar després d’un incendi, però que si desapareixen tarden dècades fins que no retornen a les condicions inicials.

La Pletera manté aquesta resiliència davant les pertorbacions climàtiques i hidrològiques puntuals (perquè des del punt de vista hidrològic el sistema continua funcionant de manera natural). El problema de la Pletera és el llarg termini: que passarà d’aquí unes dècades si no fem res? Doncs, que probablement la sorra haurà enterrat la maresma i les llacunes s’hauran reblert per excés d’acumulació de matèria orgànica i nutrients, amb la conseqüent pèrdua que això representaria.

Un dels objectius del Projecte LIFE Pletera és que el sistema respongui adequadament a les previsions del canvi climàtic (augment del nivell del mar i major freqüència de pertorbacions intenses, amb els temporals de mar d’alta intensitat) i que garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt, tan a curt com a llarg termini. Actualment l’espai està desfragmentat i alterat, de manera que no respon correctament i no té capacitat d’anar-se adaptant als canvis. Un exemple clar d’això el tenim quan es produeixen temporals de mar intensos. Aquests mobilitzen la sorra de la platja i la diposita a les maresmes més properes, especialment a la zona on el front de dunes està més erosionat. En canvi, això és pràcticament inapreciable allà on el sistema dunar està ben estructurat.

Per tot plegat, recuperar la funcionalitat ecològica dels aiguamolls de la Pletera és clau per a garantir el futur d’aquests fràgils ecosistemes.