Iniciem una prova pilot per valorar les actuacions de desurbanització i restauració
(31.03.15) Aquest matí s’han iniciat les actuacions sobre el terreny previstes en el projecte Life Pletera, per a desurbanitzar i restaurar les maresmes litorals de la Pletera, a l’Estartit. La primera acció consisteix en la realització d’una prova pilot que permetrà avaluar científicament aspectes diversos relacionats amb la qualitat del sòl o la capacitat d’adaptació de la vegetació. S’actuarà en una superfície de 4.300 m2, d’on es retiraran uns 6.000 m3 de runa després de rebaixar el terreny uns 70 cm. En aquest espai s’hi faran bona part de les actuacions incloses en el projecte global.
L’objectiu d’aquesta prova és determinar com reacciona el terreny, al llarg de la primavera i l’estiu, quan s’hagin extret totes les capes acumulades. També es vol valorar quina és l’estructura i la qualitat del sòl, i estudiar què fa la vegetació, si recolonitza per si mateixa o cal ajudar-la. En retirar part de les estructures existents es podrà veure, també, materials la caracterització del subsòl i conèixer la fondària de la capa freàtica. Les conclusions que se n’extreguin serviran per orientar el gran gruix de les obres de desurbanització i restauració, que s’iniciaran passada la tardor i s’allargaran al voltant de 9 mesos.
Responsables polítics i tècnics dels diferents socis que promouen el projecte han volgut assistir aquest matí a l’inici dels treballs, per constatar la càrrega simbòlica que tenia el moment. Entre els assistents hi havia l’alcalde, Jordi Cordon; la presidenta de l’EMD de l’Estartit, Sílvia Comas; el President i Director del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Narcís Coll i Marc Marí, respectivament; el Cap Provincial de Costes a Girona, Jordi Planella; juntament amb regidors, representants de l’Associació de Masos i d’altres entitats locals.
El projecte Life Pletera va iniciar-se el mes de juliol i durant aquests mesos s’ha estat treballant en la redacció del projecte executiu que determinarà les actuacions a desenvolupar sobre el terreny a partir de setembre. No obstant això, la prova pilot té un gran valor simbòlic ja que representa la primera intervenció física sobre l’espai i, per tant, és el tret de sortida a un procés de desurbanització i de restauració molt esperat, no només al municipi, sinó en tot l’àmbit de Parc Natural.
El projecte està liderat per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i hi col·laboren la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Girona i Tragsa, com a socis, i la Diputació de Girona, com a cofinançadora. El projecte està finançat en un 75% pel programa europeu Life.
La desurbanització de la Pletera representa la culminació d’una vella aspiració municipal que va començar el seu procediment administratiu arran de la revisió del pla general de 2002. Es concretaven així, molts anhels, esperances i esforços d’un ampli sector de la població i, també, de la Costa Brava, que havien treballat en la preservació i posada en valor del nostre territori.
El pla general que es va aprovar l’any 1983 va declarar com a sòl urbanitzable el sector de la Pletera, uns solars a primera línia de mar entre la urbanització Els Griells i la llacuna de Fra Ramon. Tres anys més tard es va començar a construir el passeig, segons un projecte que preveia l’edificació de sis illes de cases, de les quals només se’n va arribar a completar una. Les obres per fer el passeig van portar tones de runa a la zona que es van fer servir per enterrar uns aiguamolls de valor incalculable. El pla general de 2002 va transformar el sector en no urbanitzable.
L’any 2006 la Secretaria General para el Territorio i la Biodiversidad, del Ministerio de Medio Ambiente, va encarregar a l’enginyeria ABM el projecte de restauració ambiental. Fins i tot, l’Estat va anunciar que la desurbanització de la Pletera s’iniciaria la tardor de 2008. Malgrat el compromís, els ajustos i les retallades que es van aplicar arran de la crisi van impedir que el projecte es dotés de partida pressupostària. L’alternativa per fer-lo viable, atès l’advers context econòmic, passava per aconseguir finançament del programa Life, com finalment ha estat possible.
