La maresma de la Pletera, un reducte a Europa d’hàbitats d’interès comunitari
Més de la meitat de la maresma de la Pletera, concretament el 58,7%, unes 35 hectàrees, estava ocupat per hàbitats d’interès comunitari (HIC) abans d’iniciar-se el projecte de desurbanització i restauració ambiental promogut en el marc del Life Pletera. La resta, fins arribar a les prop de 60 hectàrees de l’àmbit d’actuació, estava ocupat per les terres de rebliment, el passeig i els carrers de la urbanització. Un cop aquest projecte estigui enllestit, l’any 2018, la pràctica totalitat de la superfície de la Pletera acollirà algun dels hàbits HIC, la qual cosa indica l’elevat valor ambiental que comportarà aquesta innovadora actuació.
Fotografia: Montse Janoher-Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí
El concepte d’hàbitat fa referència a l’espai que conté les condicions adequades per al desenvolupament de la vida d’una espècie o comunitat. L’any 1992, la Unió Europea (UE) va aprovar la Directiva 92 / 43 / CEE del Consell de 21 de maig relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres presents al territori europeu, en la qual es definien els hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC). Es precisava que per ser un HIC calia complir alguna de les següents característiques:
– Que estiguin amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
– Que tinguin una àrea de distribució reduïda a causa de la regressió de les poblacions.
– Que siguin exemples representatius d’una o diverses regions biogeogràfiques presents a la Unió Europea, és a dir, l’alpina, l’atlàntica, la continental, la macaronèsica, la mediterrània, la boreal i la pannònica.
De les superfícies ocupades per hàbitats d’interès comunitari, el 52,33% corresponen a aigües salobres sense vegetació o vegetació halòfila (adaptada a elevades concentracions de sal) amb diferents nivells d’inundació, totes elles comunitats directament relacionades amb les llacunes costaneres.
Fotografia de Jordi Güell-Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí, abans de l’inici de les obres de desurbanització i restauració ambiental.
La zona de la Pletera té, per tant, una gran importància com a representativa dels hàbitats lacunars costaners mediterranis. L’interès dels ecosistemes costaners salobres de la Pletera es fa més evident quan s’analitza la distribució d’hàbitats costaners salobres al llarg de la costa mediterrània espanyola (imatge). Aquestes llacunes costaneres salobres són molt escasses i, generalment, de poca extensió. A la costa mediterrània francesa les llacunes costaneres salobres són molt més abundants i, sobretot, molt més extenses. Són els Etangs, que ocupen la major part de la costa des de la Camarga fins a Canet. No obstant això, aquestes llacunes del litoral francès tenen característiques diferents: en general tenen major connexió amb el mar, en alguns casos amb connexió permanent, de manera que el grau de confinament és molt menor. Aquest és també el cas del Mar Menor a Múrcia, la llacuna costanera salobre de majors dimensions que hi ha a la costa mediterrània espanyola.
Cal tenir en compte que les maresmes són els ecosistemes més rics i productius del planeta per la seva gran biodiversitat biològica. Malgrat això, en els darrers 50 anys, a la península ibèrica han desaparegut més del 60%. El motius són diversos, i estan relacionats tant amb el desenvolupament urbanístic, com la seva substitució per zones de conreu o per la creença que eren zones sanitàriament perilloses.
Per tot plegat, la restauració de les maresmes de la Pletera representa una important contribució a la recuperació d’un dels ecosistemes més valuosos i fràgils del nostre territori.
