Un estudi conclou que la maresma es nodreix principalment de l’aqüífer i no de les aigües superficials
Un estudi multidisciplinari ha permès quantificar, per primer cop, quina és la influència que tenen les aigües subterrànies en el funcionament de les maresmes de la Pletera. El treball ha conclòs que l’aqüífer té molt més pes que les aigües superficials i, per tant, determina el comportament i la composició hidroquímica de les llacunes. En concret, es precisa que hi aporta entre el 50 i el 80 per cent de l’aigua de la maresma, en funció de l’època de l’any. S’ha pogut constatar que aquesta influència és molt superior al que es pensava inicialment. Fins ara, s’atribuïa la principal font d’aportació d’aigua a la pluja i al escòrrecs de la plana.
L’important pes que té l’aqüífer a les maresmes es pot corroborar aquests atípics mesos de tardor i hivern, marcats per la manca de pluges, temporals de llevant i temperatures elevades. Malgrat la minsa precipitació, la nova llacuna permanent que s’ha construït a l’extrem sud de la Pletera manté un notable nivell d’aigua.
El treball s’ha promogut en el marc del desenvolupament del projecte Life Pletera i ha comptat amb la participació del Grup de Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAM) i l’Institut d’Ecologia Aquàtica, de la UdG; i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). Per poder analitzar l’origen i l’evolució de les aigües a la Pletera s’han portat a terme un total de 12 campanyes de mostreig, entre els mesos novembre de 2014 a octubre de 2015. En concret, s’han analitzat mostres de les diferents llacunes, del riu Ter, dels canals de l’entorn, del mar i de les aigües subterrànies. També s’ha avaluat la influència de l’aigua de mar, i la composició de les aigües.
Xavier Quintana, director de Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la UdG i director científic del projecte Life Pletera, ha explicat que «disposar d’aquestes dades és molt important, perquè permet entendre el comportament de les llacunes i disposar d’informació molt valuosa per poder gestionar aquest fràgil espai natural». Segons ha explicat, les conclusions de l’estudi han servit per definir com ha de ser el nou sistema de llacunes que s’estan construint a la Pletera.
Quintana ha precisat que aquesta major influència de l’aqüífer determina no només la càrrega d’aigua sinó, també, el grau de salinitat que tenen les llacunes, ja que una excessiva influència de les aigües subterrànies implica un nivell baix de salinitat. En aquest sentit, els treballs que s’estan fent a la Pletera pretenen equilibrar aquesta incidència. L’objectiu és que les noves llacunes, siguin permanents o intermitents, tinguin els graus de salinitat que pertoquen a aquests ecosistemes. No obstant això, recorda que l’aqüífer en aquest sector del litoral no és cent per cent d’aigua dolça, sinó que prové d’una barreja d’aigua dolça i del mar, que fluctua en funció de l’època de l’any. Per tal d’equilibrar les fonts d’aportació d’aigua de la maresma, els treballs de creació de les llacunes es fan amb molta cura i procurant, allà on no és necessari, no superar o malmetre la capa argilosa del substrat. En cas contrari, es facilitaria una entrada excessiva d’aigua subterrània.
L’estudi també ha permès concloure que per mantenir el seu adequat funcionament, és important portar a terme una gestió del territori que eviti l’entrada en excés de nutrients, com els nitrats, a l’aqüífer superficial, per evitar, així, problemes d’eutrofització que podrien ocasionar a l’ecosistema.
